L`IMPERI:

                           

L`imperi va durar cinc segles que es divideixen en dos periodes:

L`alt imperi fins ales acaballes del segle tres despres de crist 

I el baix imperi fins l`any 476.

Hi ha molta diferencia entre els dos periodes,la histora interna (regim politic,i organitzacio politica), i la historia externa (situacio del imperi i relacio amb altres pobles).

                                 L`ALT IMPERI

Amb Octavi August s’inicia un sistema polític que és conegut amb el nom

de Principat, perquè l’emperador tenia el títol oficial de princeps. En teoria,

el règim republicà continuava vigent, però, a la pràctica, el princeps

dominava totes les institucions de l’Estat, és a dir, magistratures, Senat i

comicis. 

August va aconseguir aquest poder absolut gràcies al suport de l’exèrcit

amb el qual va derrotar Marc Antoni l’any 31 aC en la batalla d’Àccium.

Les antigues institucions republicanes van quedar totalment desvirtuades.

Les magistratures es van convertir en una mena de títols nobiliaris i

els comicis van desaparèixer. El Senat va retenir part del seu antic poder i

passà a ser l’òrgan legislatiu, sempre sota l’autoritat de l’emperador.

En aquest període es van crear nous càrrecs públics, com els prefectes,

encarregats de l’administració de la capital de l’Imperi; els procuradors,

funcionaris al servei directe de l’emperador, a Roma i a les províncies, i

els caps de la cancelleria, encarregats dels diferents «ministeris»: justícia,

administració de les províncies, reclamacions, afers estrangers, etc.

                                EL BAIX IMPERI

Per tal de posar ordre en el caos polític, social, econòmic i militar en què havia

caigut l’Imperi des de mitjan segle III, Dioclecià procedí a fer una reestructuració

radical del sistema imperial: li va donar un caràcter obertament

monàrquic, absolutista, a l’estil oriental; l’emperador era considerat com un

déu, amo i senyor (dominus) de l’Imperi i de la vida i la hisenda dels seus súbdits

Dioclecià va dividir l’Imperi en dues parts: ell es va encarregar de la part

oriental, amb la capital a Nicomèdia, i nomenà Maximià per a l’occidental,

amb la capital a Milà, tots dos amb el títol d’august. Cadascun d’ells va

nomenar un viceemperador amb el títol de Cèsar, destinat a succeir-los.

Aquest sistema de quatre governants s’anomena tetrarquia.

La tetrarquia no va sobreviure al seu creador. Els dos augusts van abdicar

l’any 304 i de seguida van esclatar els conflictes, fins que Constantí va tornar

a unificar l’Imperi i va situar-ne la capital a Constantinoble. 

Les unificacions i les particions es van repetir al llarg del segle IV fins que

l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus dos fills, i va quedar

així definitivament.

 

               Història externa:

• Segle I aC. August va incorporar a l’Imperi el riquíssim regne d’Egipte i

culminà la conquesta d’Hispània després de vèncer els càntabres i els

asturs (19 aC). Va dividir la Península en tres províncies: Bètica, Lusitània

i Tarraconense.

• Segle I dC. Es fixa el limes  de l’Imperi en els rius Danubi-Rin

i s’amplia amb els territoris de Mauritània, al sud, i Anglaterra, al nord.

• Segle II dC. S’amplia l’Imperi per Orient per Aràbia, Armènia, Mesopotàmia,

i a Europa l’emperador Trajà conquereix la Dàcia, territori de

l’actual Romania. 

• Segle IV dC. La pressió dels diferents pobles bàrbars sobre les zones

frontereres de l’Imperi es fa cada cop més difícil de contrarestar, tant els

parts a l’Orient com els germànics a Europa. Es comencen a produir

incursions cap a l’interior, que arriben fins a zones d’Itàlia i Hispània.

Gots, alans, francs i altres pobles bàrbars van prenent posicions ja dins

de les fronteres.

• Segle IV dC.

 Per l’est d’Europa arriben els visigots, empesos, al seu torn,

pels huns; a l’Orient són els perses. Els emperadors romans mantenen

el control sobre l’Imperi amb penes i treballs, gràcies a un exèrcit format,

la major part, per tropes bàrbares i comandat per generals bàrbars.

• Segle V dC. A començaments de segle hi ha una entrada massiva de

pobles per la frontera nord que s’afegeixen

als que ja s’hi havien instal·lat. Comencen a disputar-se entre ells

l’ocupació de les diferents zones de l’Imperi. 

1-ordena cronològicament els fets següents:

2.Defineix en poques paraules els conceptes seguents:

Interregne:  Espai de temps durant el qual un estat no té rei.

Cúries: era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Cursus honorum: era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions Polítiques a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Praetor urbanus: El pretor urbà, en llatí praetor urbanus, era un càrrec jurídic a l'antiga Roma.

Princeps senatus:Primer ciutada.

Prefectes: És una autoritat descendent de la línia nacional del govern.