VIES I PONTS:

La necessitat de conquerir i de gobernar conquerits va fer que l`estat romà la posada d`un esforç constructiu ingent.

La calçada es la mes important  de tots els tipus de vies romanes era de cinc o sis metres de ampla de manera que dos caros es podien creuar sense cap problema i tenien voreres o voravies,la part superior estaba formada per lloses,al llarg de les calçades importants hi havia unes parets  o posades anomenades mansiones.

  

Las principals calçades que hi va haver son:la vía Àpia que anava desde roma fins al sud del mar adriatic ,la Flamínia cap al nord del mar adriatic,Aurèlia unía roma amb la Provençama partir de August que la va modernitzar va començar  a ser anomenada  via augusta també son conegudes la via de Plata o la que anava des de tarragona fins a saragossa i Astorga.

 ELS PONTS:

Els romans van desenvolupar mes que la bellesa dels ponts,la base del pont era un arc profund. en realidad una volta curta de mig canó de blocs de pedra ben treballats sense argamassa a les juntures,damunt seu hi havia una calçada plana o de cinco o sis metres d`ampla amb voreres aquest model de pont és el que ha persistit fins al segles xx per molts ponts romans encara circula el transit actual.

A l'Estat espanyol destaquen els de Mèrida,Alcántara,Còrdova i Salamanca.

 AQÜEDUCTES I CLAVEGUERAM:

Els romans van tenir molta cura de tot allò que es refería al subministrament d'aigua per les ciutats i al sistema de desguàs i de clavegueram corresponent,i per aixo van desenvolupar tecniques apreses del estucs.A les cases rurals i ales urbanas unifamiliars el consum d`aigua estaba assegurat mitjançant els pous i les cisternes que emmagatzemen l'aigua de la pluja recollida a l`impluvium.

Aquesta solució no era suficient per als barris formats per insulae,per les nomrosíssimas fonts publiques,per ala gran quantitat d`establiments termals,públics i privats,ni per poder controlar els freqüents incendis,i no cal dir per als simulacres de batallas navals  als amfiteatres.

 

La gran quantitat d`aigua que es consumia a les ciutatats romanes es deguassava mitjançant un sistema de clavegueram molt complet.La xarxa de galeries subterranies,reforçades amb voltes de mig canó,coincidia amb les de les vies urbanes.Les aigües utilitzades a les cases,les termes i les fonts,així com les de la pluja,desembocaven allà.Solien anar a un riu proper o al mar,si eren ciuitats costaneres.

 MURALLES I FORTIFICACIONS:

La major part de les ciutats romanes de nova planta van ser creades a finals de la República i a començament de l`imperi.D`aqui ve que no siguin necesarias protecions contra els enemics ja que es vivia amb molta tranquilitat durant  la pax romana.

De les moltes muralles es poden veure encare les ciutats de l`antiga Hispania les mes ben conservades son les de Lugo i Tarragona.

La amplaria e les muralles solien ser suficients per al pas dels caruatges i maquines de guerra.Estaven flanquejades per un nombre variables de nombre  variable de portes monumentals amb pas separat per a vehicles i per a persones.Els panys de paret entre porta i porta es construïen omplint una caixa feta de pedres picades ben teballades amb una sòlida aragamassa de pedres,terra i runes.






  

                                       

ELS ESPAIS PER EL LLEURE:


TEATRE:

Van ser ser intruït a Roma per els etruscs,els autors romans copiaven i adaptaven el tipus de recinte teatral que es fa servir a les ciutats gregues.

El teatre  roma constava d`una graderia semicircular esglaonada,la cavea que envoltava l`espai del teatral la orchestra  en el centre hi ha el escenari que es bastant ampli que estaba tancat per un mur elevat, el frons scaenae aquest mur imitava la façana  d`un palau i podria tenir uns quants pisos. Hi havia tres portes ,una per la cual sortien i entraven els autors i estaba adornat amb estatuas,frisos,i altres elements ornamentals.

                                                                                                         

L`AMFITEATRE:

Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra , el qual estava envoltat per tres nivells de graderies  en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat , el segon on seia la plebs romana  i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones . L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar-hi els gladiadors  o les gàbies de les feres.

                                

EL CIRC:

Un circ és una art escènica que  produeix espectacles incloent acròbates, malabaristes,  pallassos,mags i altres intèrprets d'alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts escèniques, com la dansa contemporània, el teatre físic, l'òpera, . Com tots els espectacles, es desenvolupa de forma diferent depenent de a qui vagi dirigit. Pot anar dirigit a un públic infantil, adult  o també pot usar-se de manera social, per exemple ajudant a pobles que s'estiguin recuperant de la tristesa i el xoc que els ha provocat una guerra  recent.

                               

Teatro Romano de Italica 3D (Santiponce) / Roman theatre

AQUAE:

Roma fue indudablemente una civilización del agua. La tecnología que desarrolló para su captación, distribución y consumo no encuentra parangón hasta nuestro mundo contemporáneo.

No todas las ciudades romanas disponían de acueductos, ya que en algunas el suministro hidráulico podía quedar cubierto por pozos y por cisternas públicas y privadas excavadas bajo las casas, como han demostrado estudios en Cesarea  y en la misma Pompeya

 Éste parece ser también el caso de Emporiae , donde por el momento no se han localizado acueductos. Algunas cisternas podían tener dimensiones colosales, en Constantinopla (Estambul), o la piscina mirabilis en la población de Miseno . Esta última era subterránea y tenía una capacidad de 12.600 metros cúbicos, con una gran bóveda que se sostiene sobre 48 pilares dispuestos en cuatro hileras y unidos mediante arcos transversales.

Había ciudades que necesitaban mucha más agua de la que podían proporcionar las cisternas, no sólo para abastecer a una población numerosa–hasta un millón de habitantes en el caso de Roma–, sino también para alimentar las fuentes ornamentales y públicas, las termas y los espectáculos. Los acueductos se crearon para atender todas estas necesidades. Cuando se menciona la palabra acueducto pensamos de inmediato en las impresionantes construcciones de Segovia, Mérida o Tarragona, por limitarnos a España. 

Roma llegó a tener doce acueductos, el más antiguo de los cuales era el Aqua Appia cuya construcción fue debida a Apio Claudio el Ciego y se inauguró en el año 312 a.C. con un recorrido de más de 1,6 kilómetros. Otros tres acueductos fueron construidos en los siglos III y II a.C.: Aqua Anio Vetus, Aqua Marcia y Aqua Tepula. El impulso definitivo vino dado por Augusto y su yerno Agripa, que repararon los antiguos acueductos y construyeron otros nuevos, algunos de los cuales, como el Aqua Virgo, se han mantenido ininterrumpidamente en uso.

  El último de los acueductos de Roma fue el Aqua Alexandrina, de 22 kilómetros de longitud, obra de Alejandro Severo en 226 d.C. Con todo ello, se calcula que Roma llegó a disponer de un millón de metros cúbicos de agua al día para cubrir las necesidades de una población en constante aumento y para alimentar las once grandes termas, los aproximadamente 900 baños públicos y las casi 1.400 fuentes monumentales y piscinas privadas. 

Para la gestión de las aguas residuales, las ciudades contaban con una completa red de alcantarillado. En Roma, la Cloaca Máxima, que desembocaba en el Tíber, era motivo de general admiración, como nos hace saber Plinio el Viejo en su enciclopédica Historia Natural. El buen estado de los acueductos y la red de cloacas, además de la sana costumbre de la higiene y el baño, evitaron epidemias tan terribles como las que arrasaron las ciudades en la Edad Media.
La construcción de un acueducto, desde su captación hasta su punto de distribución final, era una empresa costosísima y una de las obligaciones que tenían que afrontar las ciudades, que se enorgullecían de ello.

SEGOVIA:

Aquest aqüeducte transporta aigua del riu Frío a la ciutat de Segòvia, en un recorregut de 18km. És una construcció romana de la segona meitat del segle I i a principis del segle II d.c. Aquest, està construït amb pedres de granit, procedent de la serra de Guadarrama. L’aqüeducte té 119 arcs i 120 pilars. La seva longitud és de 638 metres, i l’alçada és de 29 metres.

TARRAGONA:

Va ser construït al segle I a.C, va ser construït al costat dels barrancs dels Arcs. També se li coneix com el Pont del Diable, ja que explica la llegenda que en la primera construcció de l'aqüeducte quan tot anava endavant va haver-hi una forta tempesta i ventada que va destruir l'aqüeducte. El constructor en veure l'enderroc del pont va dir que només el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada i en aquell moment se li va aparegué Satanàs de sobre i li digué que ell faria el pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera de Mèdol.

1. 
   

 TARRAGONA:

 Els aqüeductes aprofiten la inclinació suau del terreny per tal que l'aigua simplement flueixi en el sentit desitjat. Al principi de tot un dic emmagatzemava l'aigua i en regulava el cabal. Quan l'aigua arribava a la ciutat anava a parar al castella aquarum des d'on es distribuïa en totes direccions a través de canalons. Els primers a rebre-la eren les fons publiques i les termes, i quan les necessitats d'aquestes estaven cobertes la resta del cabal emmagatzemat  també es distribuïa entre particulars.