AQÜEDUCTE DE SEGOVIA:

Es un dels monuments mes emblemàtics de las construccions dels romans ademes el aqueduce de 

Segovia es un dels mes reconegut i una obre de les mes completa del mon.

Es tracta de un aqüeducte de dos pisos i 128 aracs de mig punt.

Mesura 728 metros de llarg per 28 de altura maxima.

construït amb grans `sillares de granito son argamasa´.

L'epigrafia està demostrant ser l'instrument que potser pugui revelar el misteri de la datació del cèlebre Aqüeducte romà de Segòvia, al costat de els últims arcs aquest modest epigrafista es va criar.

El 1992, el famós epigrafista Alföldy, d'origen hongarès però de formació alemanya, va fer pública la seva lectura de la inscripció que devia figurar en el propi Aqüeducte a la zona central de l'arquería principal, de la qual es podia deduir que l'Aqüeducte va haver d'iniciar-se en època dels flavios i que l'obra va ser rematada en època de Trajà.

L'Aqüeducte de Segòvia: Va ser construït probablement en l'època dels flavios, entre la segona meitat del segle I i començaments del segle II, sent emperadors Vespasià i Trajà, per tal de transportar l'aigua del riu Acebeda fins a la ciutat. Aquesta impressionant obra d'enginyeria, en excel·lent estat de conservació, comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda com el Caserón. Posteriorment, una cadena de carreus la transporta fins a una segona torre i, en arribar a la plaça de Díaz Sanz, comencen a formar-se dos monumentals files d'arcs superposats. Els seus 20.400 blocs de pedra no estan units per massa ni ciment algun, i es manté en un perfecte i sòlid equilibri de forces. L'alçada màxima de la construcció s'aconsegueix en la Plaça de Azoguejo amb 28.10 metres d'altura i un total de 166 arcs.

. 

                                               EL TEMPLE GREC






El temple grec era una estança per a un déu ala terra,dins a la naos se situava la imatge divina.
El temple grec,l`escultura que contenia estava sempre en un lloc díficil de veure,es construeixen per complaura a déu,no a la gent;Les parts de un temple son aquestes:

Pronanos:a traqvès de la qual se entra en el interior.
Naos:és l`espai mes sagrat,mes diví,on està la escultura de la divinitat.
Opistdomos:espai de les ofrenas (regals).
Tots els temples grecs presenten unes columnes exteriors que faran de suport i elements estètics.


DORIC:


  


L`estil dòric es un dels tres ordres cla`ssics de l`arquitectura grega,com ja he esmentat,es ul mes primitiu i seimple,com mes antic,mes maldestre fa la sensació de robustesa i com mes tardà i mes esvelt aconsegueix una harmonia i bellesa clàssica
Simbloitza la froça,hericitat,fou utilitzat sobretot mb aquest simbolisme en el Renaixament.


El fust és de secció circular, curt i poc esvelt. La mida total de la columna mai sobrepassa els setze mòduls, i normalment la mida del fust és de vuit a tretze mòduls. Està estriat per 20 estries juxtaposades formant arestes vives. El seu diàmetre no és constant, sinó que va disminuint amb l'alçada més acusadament com més amunt, èntasi, que produeix la sensació d'un lleuger bombament a la part central

Les dimensions de les columnes es refereixen al mòdul, que és la mesura del radi a la base de la columna.
El capitell està integrat per tres peces:

L'àbac és una peça prismàtica semblant a un tauler de planta quadrada, que suporta directament l'estructura horitzontal de l'edifici.
L'equí, la geometria n'és la d'una figura convexa de revolució; s'expandeix cap a la part superior amb un sentit de transició entre les dimensions de l'extrem del fust i les de l'àbac més gran.
El collarí: és una prolongació del fust, separat per una fina canaleta. En l'ordre dòric grec, hi ha una entalladura, de secció triangular sota l'equí, ja en el fust. És el collarí. En l'ordre dòric romà, el collarí és un tambor cilíndric interposat entre l'equí i el fust, a manera de prolongació d'aquest i separat per una motllura horitzontal.

L'arquitrau, una espècie de biga grossa i llisa que recorre tota l'alineació de columnes.
Els tríglifs poden ser una reminiscència dels caps de les bigues de fusta de similar escairada que, carregant sobre l'arquitrau  en formarien l'entramat estructural de cobriment. 
La cornisa remata l'ordre formant una volada que, generalment, té una molt de tipus cimaci.

JÒNIC:






És més esvelt que no pas el dòric. La columna en aquest cas té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L' arquitrau no és llis, està dividit en tres platabandes i el fris no està dividit en mètopes i tríglifs sinó que és una zona en la qual es desenvolupa lliurement la decoració escultòrica. 

Caracteritzat per la columna jònica. Aquesta és més esterilitzada i el fust té cants plans. El capitell representa el pentinat d'una dona, representat per volutes en l'àbac i sobre l'equí. Aquest capitell està format per tres parts: l'àbac, l'equí i les volutes. 
 El fris és corregut, sobre el qual hi ha el denticulo, aquest al seu torn està sota de la cornisa. Després de la base, aquesta columna té astragafo.

CORINTI:


 

El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d`alacant.

Les façanes transversals a l'eix de l'edifici presenten, en tots els casos un frontó triangular que defineix un espai  decorat per relleus i escultures. Com hem dit els temples grecs es caracteritzen per la seva estructura molt simple. Consistien en una única sala a la qual s'acedia per un pòrtic. La sala que  albergava l'estàtua del déu es deia naos. El pòrtic es deia pronaos.

Com en els grecs no els agradava que les part anterior i posterior dels seus temples fossin diferents, afegiren un pòrtic en la part posterior  per donar així un aspecte més simètric.

Per donar aquest aspecte, els grecs rodejaren el nucli del temple amb una columnata anomenada peristil.

Segons el nombre de columnes que tenien a la façana, els temples podien ser tetràstils, hexàstils , octàstils . Si tenien pòrtic al davant i al darrera s'anomenaven amfipròstils, i si tot el perímetre estava envoltat de columnes es deia perípter i dípter si ho estava per una doble fila de columnes.

                                                 QUE SON AQUESTES COSES?

Hoy en clase de latín el profesor ha llegado con una bolsa de tela en la que había tres objetos metálicos dos de plomo y uno de bronze el trabajo de investigación nuestro ha consistido en adivinar de que se trataba cada uno de los objetos para que servían y de que época databan lo primero que hemos hecho es medirlos y el profesor nos ha dado una pista para cada uno de los objetos  a que ámbito de la vida de los romanos corresponden  cada uno de los objetos que son los siguientes

PROYECTIL DE PLOMO:


Es  un proyectil de plomo que se lanzaba con una honda, es un lanzador de tirachinas pero más antiguo pues entonces no extistian los elasticos. Que mide 4,5 cm de un color plateado pero con el tiempo perdió su color  y es de plomo,tiene una forma de romboide.
Se utilizaba como arma en la guerra.





PESAS DE BRONCE:

La pesa de bronce que nos mostró el profesor son redondas con unas letras en griego por la cara delantera son de un color gris apagado y pesan y pesa unos 2 cm.Y se utilizaba antiguamente para calcular

El contra peso de untelar de los tejerdores



El contrapeso telar es el telar clásico de los tejedores europeos y americanos de artesanía. Es un telar simple en algunos aspectos, pero en otros aspectos de la alianza es más confusa que la toma de telar, aunque más sencillo que elcountermarche telar. Hay varias maneras de atar los pedales de los arneses, pero la parte superior de amarre de los arneses a los caballos, los rodillos o poleas es el mismo en todos los casos.