La necessitat de conquerir i de gobernar conquerits va fer que l`estat romà la posada d`un esforç constructiu ingent.
La calçada es la mes important de tots els tipus de vies romanes era de cinc o sis metres de ampla de manera que dos caros es podien creuar sense cap problema i tenien voreres o voravies,la part superior estaba formada per lloses,al llarg de les calçades importants hi havia unes parets o posades anomenades mansiones.
Las principals calçades que hi va haver son:la vía Àpia que anava desde roma fins al sud del mar adriatic ,la Flamínia cap al nord del mar adriatic,Aurèlia unía roma amb la Provençama partir de August que la va modernitzar va començar a ser anomenada via augusta també son conegudes la via de Plata o la que anava des de tarragona fins a saragossa i Astorga.
ELS PONTS:
Els romans van desenvolupar mes que la bellesa dels ponts,la base del pont era un arc profund. en realidad una volta curta de mig canó de blocs de pedra ben treballats sense argamassa a les juntures,damunt seu hi havia una calçada plana o de cinco o sis metres d`ampla amb voreres aquest model de pont és el que ha persistit fins al segles xx per molts ponts romans encara circula el transit actual.
A l'Estat espanyol destaquen els de Mèrida,Alcántara,Còrdova i Salamanca.
AQÜEDUCTES I CLAVEGUERAM:
Els romans van tenir molta cura de tot allò que es refería al subministrament d'aigua per les ciutats i al sistema de desguàs i de clavegueram corresponent,i per aixo van desenvolupar tecniques apreses del estucs.A les cases rurals i ales urbanas unifamiliars el consum d`aigua estaba assegurat mitjançant els pous i les cisternes que emmagatzemen l'aigua de la pluja recollida a l`impluvium.
Aquesta solució no era suficient per als barris formats per insulae,per les nomrosíssimas fonts publiques,per ala gran quantitat d`establiments termals,públics i privats,ni per poder controlar els freqüents incendis,i no cal dir per als simulacres de batallas navals als amfiteatres.
Aquesta solució no era suficient per als barris formats per insulae,per les nomrosíssimas fonts publiques,per ala gran quantitat d`establiments termals,públics i privats,ni per poder controlar els freqüents incendis,i no cal dir per als simulacres de batallas navals als amfiteatres.
La gran quantitat d`aigua que es consumia a les ciutatats romanes es deguassava mitjançant un sistema de clavegueram molt complet.La xarxa de galeries subterranies,reforçades amb voltes de mig canó,coincidia amb les de les vies urbanes.Les aigües utilitzades a les cases,les termes i les fonts,així com les de la pluja,desembocaven allà.Solien anar a un riu proper o al mar,si eren ciuitats costaneres.
MURALLES I FORTIFICACIONS:
La major part de les ciutats romanes de nova planta van ser creades a finals de la República i a començament de l`imperi.D`aqui ve que no siguin necesarias protecions contra els enemics ja que es vivia amb molta tranquilitat durant la pax romana.
De les moltes muralles es poden veure encare les ciutats de l`antiga Hispania les mes ben conservades son les de Lugo i Tarragona.
La amplaria e les muralles solien ser suficients per al pas dels caruatges i maquines de guerra.Estaven flanquejades per un nombre variables de nombre variable de portes monumentals amb pas separat per a vehicles i per a persones.Els panys de paret entre porta i porta es construïen omplint una caixa feta de pedres picades ben teballades amb una sòlida aragamassa de pedres,terra i runes.
